Crapôdatche

Èn årtike di Wikisource.
Ciste ouve ci egzistêye eto divins ds ôtès ortografeyes : Feller-Francard-Mahin —  Feller-Léonard —  Rifondou walon.
Crapôdatche
Prononçaedje a pô près a môde come sicrît ciddé

Crapôdatche

Mon dju toudis, qué derre ovratche
Du courtiser l’ pu belle di viatche ;

N’ nin aler pu rade qu’ in lumeçon
Pous cwède la bwêchelle dul’ môjon ;

Ratinde trwâs ans pous qu’ elle dîje : « âye »
Sins min.me s’ bètcher pa-drîs la hâye.

C’ èst nin rin d’ rapôjer s’ cayet[1]
Duvant l’ belle-mére, d’ fer l’ bon valèt ;

Mais i gn’ èst co qu’ la mitan d’ fwêt,
Èt come pous l’ taxatche, ça sint mwês, [2]

Co quatre ans al’ vöye dul’ tchapelle,
Èt pîs l’ curé årèt l’ dringuelle.

Papîscrît do prumî scrijhaedje, avou les rcoridjaedjes da Lucien Léonard.

C’ est l’ tot prumî scrijhaedje da Lucien Mahin. Li boket fourit-st evoyî po-z esse eplaidî dins « L’ Avni do Lussimbork ». Adon, il ariva dins les mwins da Lucien Léonard, ki va scoler li scrijheu dins l’ ortografeye Feller.

  1. Djeu d’ mot ; li ci k’ est supôzé djåzer si lome « Scayet » di s’ no d’ famile.
  2. C’ esteut do trevén k’ on cmincive a-z apliker li « cumul des époux » po les contribucions (radjouter les deus rivnous po clawer li båze tacsåve.