L’ajent Mwasse/XI

Èn årtike di Wikisource.
XI. Di piquèt

XI
Di piquèt

Jule Mwasse a stî satchî foû d’ sès sondjes pa l’ copètadje dèl facs. Il i a falu on pau d’ timps po s’ rinde compte qu’il aveût dwârmu vént munutes si tièsse clincîye su si spale pa d’vant s’-t-indjole à mwaîchès novèles, come i l’ lomeût. On côp d’ouy dissu l’ôrlodje, il èsteût quatre eûres èt d’méye di l’après prandjêre. Dwârmu vént munutes come on sodwârmant su s’-t-ovradje, tot squ’à ç’ qu’i l’ comissaîre vègne co r’pingnî sès-orâyes.

Si ça continoûwe insi, ti t’ vas èdwârmu è rotant.

On piquèt lî a d’mandé po r’çûre on’ ome qui s’ vleût plinde.

« Bondjoû, Mossieû l’ comissaîre ! ;

« Tènoz quî v’la qui ? Alècsandre ! ;

Alècsandre bouteûve al comune. Il ènn’aveût co po saquants mwès divant d’awè à taper djus. Il aveût-st-arindjî sès-afaîres po p’lu continoûwer à ètèrténre lès djardéns d’ sès pratiques d’après ovradje, po quand i sèreût al pinsion. Il aveût d’mandé al mayeûr po p’lu achèver s’ vicaîrîye dins s’ caravane qu’il aveût racwètî sur on bin è trî dèl comune, pièrdu au coron do vijnauve. Mins dispôy, qui lès ovrîs avîn ataqué à drèssî lès-èyoliènes yinte Èrnadje èt Walin, il ènn’èsteût pus si sûr qui ça. Tos cès miyins là purdîn’ si strwète vôye po fé l’ coûsse come dès-èwarés. Dès camions, co pus laudjes qui l’ bèton, avîn’ manqué d’ rauyî lès filochés autou di s’ cayute, èt spotchî l’ tiyau què lî amin.neûve si-t-aîwe.

« Vèyoz, Mossieû l’ comissaîre, li nût qu’èst passéye, i-gn-a co yeû on disdût d’ tos lès diâles. Dj’a stî dispièrté pa trwès côps, on djoû ou l’ôte, on m’ va v’nu côper l’ gârguète qui dj’ nè l’ sarè nin ! ;

« Dji n’ so nin comissaîre, Alècsandre ; vos l’ savoz bin. Qwè v’loz qui dj’ faîye, c’èst vos qu’ vos-a v’lu aler ètêrer vélà ! ;

« Bin, ça, djè l’ sé bin, mins vos pourîz fé dès casse-vitèsse. Waî, lès tchinisses qui dj’a co d’vu chover èt ramasser al piquète do matén.! ;

L’agent Mwasse — dîj eûres on quârt — come on l’avoz spoté rapôrt à sès plats pîds, grigneûve yinte sès dints di n’ sawè dîre sès quates vèrités à l’Alècsandre pace qu’i saveût qui l’ ome èsteût d’ complice come cu èt tchmîje avou l’ mayeûr. Il aveût tapè là, dins on cu d’ drèsse, lès tchinistrîyes qui l’ôte lî aveût apwârté, sins lès rawaîtî. Èt lî dîre qu’i s’ènn’ocupereût après l’ Novèl an, après lès condjîs dèl comissaîre.

Il ènn’aveût jusqu’al pupe, asteûre qu’il aveût stî lomé aîdant su on stron.nadje…

Li facs rinaudeûve lès pâjes al quèwéye. I d’veût lès r’mète à Rossète, mins i n’ s’a soyu rasténre. Curieûs come one trûte, l’enquète l’aveût fèré. Rén d’ novia qu’i saveût d’dja. Nin moyin d’ conèche qué jenre d’auto : li laurdjeû èt lès dèsséns dès bindeladjes n’èstin’ nin assez fiyauves po sawè r’conèche li mârque. Minme afaîre po lès bokèts d’ vêre, trop mwinres po-z-è r’ssatchî one saqwè.

Po fé au pus coût, one vwèture sins frins ABS, avou dès bindeladjes à mitan minés, tot come lès frins, aveût buké one saqwè à plin.ne chârje sins l’ volu. Li song èt lès bokèts d’ tchau su lès lunètes ; on n’è causeût nén.

I rabrokin’ tortos su leû burau après leû djoûrnéye.