Li cotchessî

Èn årtike di Wikisource.
Ciste ouve ci egzistêye eto divins ds ôtès ortografeyes : Mwaisse ouveFeller-MaréchalFeller-Francard-Mahin.
Li cotchessî
rortografiaedje da Lucien Mahin
diviè 1870
Li cotchessî
I.

Pire, li pus bea djonne ome di nosse comene,
A l’ coine d’ on bwès,
Li cour tchagrin, mådixhant s’-t infortune,
Insi tchantéve :
« Comint s’ fwait i, mi ki n’ est nin voladje,
Comint s’ fwait i ?
Ki dj’ so todi, des comeres do viyaedje,
Li cotchessî ?
Ki dj’ so todi, des comeres do viyaedje,
Li cotchessî ? »

II.

A totes les beles ki m' volnut bén etinde
Dji drouve mi cour.
Dji fwai çki dj’ pou po lzî bén fé comprinde
Ki dj’ broûle d’ amour.
Dj’ a bea vanter leus mwins et leu coirsaedje,
Mågré çki dj’ di,
Dji so todi, des comeres do viyaedje,
Li cotchessî ?
Dji so todi, des comeres do viyaedje,
Li cotchessî ?

III.

Les cias, vaici, ki conixhnut Mareye,
Diront come mi :
Gn a pont d’ si bele, i gn a pont d’ si djoleye
Dins tot l’ payis.
Dlé leye vraiymint, dji m’ pinséve bén astok
Bén aspoyî.
Po on vårén ki n’ våt nén ene mastoke,
Ele m’ a tchessî.
Po on vårén ki n’ våt nén ene mastoke,
Ele m’ a tchessî.

IV.

Mågré çoula, dji rpudreu do coraedje,
Si l’ vî hierdî
Mi vleut dner s' feye Djene e mariaedje
Po m’ ahessî.
Vola deus ans po l’ moens ki dj’ el cowaite.
Ça m’ fwait setchi.
Mågré mi amour, dji so co, pa Djenete,
Bén cotchessî;
Mågré mi amour, dji so co, pa Djenete,
Bén cotchessî.

V.

Tot wice ki dj’ va, dj’ èl voe bén, on m’ cotchesse,
Dji n’ î tén pus.
Vla m’ pistolet, dji m’ va fé sôter l’ tiesse.
Dji vou mori.
Dji m’ va nd aler ene sawice e l’ infier
Ou e paradis
Vey si dj’ serè come dj’ a stî dissu l’ tere
Li cotchessî;
Vey si dj’ serè come dj’ a stî dissu l’ tere
Li cotchessî.

VI.

Cwand dj’ serè moirt, fåt k’ on m’ etere a l’ ombe
D’ on maronî,
Et ki tot l’ monde poye vini lére so m’ tombe
Çou k' dj’ î a scrît :
Vaici dzo l’ pire, c’ est Pire k’ esteut co pire
K’ on tchén d’ bierdjî.
Ca, des båsheles, il esteut li mårtir
Et l’ cotchèssî !
Ca, des båsheles, il esteut li mårtir
Et l’ cotchèssî !