Li batreye di Poitchrece

Èn årtike di Wikisource.
Li Rantoele, l° 95,

N a des passaedjes di l’ Istwere ki les istoryins ni cnoxhèt nén. Paski pocwè ? Paski ça n’ a stî scrît nene pårt. Metans, li vraiy disrôlmint del bataye di Poitchrece, el guere di 14.


Nos vos avéns dedja cåzé, dins l' Rantoele l° 60 di l' ivier 2011-2012, do mouvmint des tropes almandes, a môde d’ air di ceke, tertos trevåtchant l’ Beldjike, po-z ececler les disfinses francesses retroplêyes sol « Lene Madjinot », al frontire di l’ Alzace-Lorinne, k’ il avént pierdou e 1870. Vos ploz rlére li papî da Louwis Baidjot vaici.

A Poitchrece-e-l’-Årdene

Dimandeu (Dm.) : - N a yeu des cayets estrordinaires, ciddé al guere di 14 ?

Lucien Collin (L.C.) - Vos fåt dire ki Poitchrece, c’ est on viyaedje-mårtire, come on dit. Pocwè ? Paski l’ viyaedje a stî totafwaitmint distrût å matén do 24 d’ awousse 1914.

C’ esteut on redjimint d’ piyotes almands, cazernés a Bone, k’ avént-st abroké pa Wilse, Bastogne et Sint-Houbert, et i s’ avént aresté a Lompré. I fjhént 40 kilometes par djoû, et a pî, hin.

Après Lompré, les voyes estént bråmint pus stroetes. Adon, i s’ ont cpårti e deus plotons. Onk vineut d’ Dåvdisse et l’ ôte vineut d’ Djimbe. I s’ ont rescontré ciddé a l’ intrêye di Poitchrece. Et les Francès, k’ avént ddja arivé ciddé dvant, il avént astalé des baricådes – gn a co on pî d’ mitrayeuse francès dins l’ paxhi padrî. Il avént metou des fis d’ ronxhe, il avént côpé des åbes, il avént ståré des tchårs po-z espaitchî les Almands d’ avancî.

Et gn a on captinne francès, ki cåzéve vormint bén l’ almand, sins accint. Et ci djoû la, cwand il ont-st arivé al vesprêye tote basse, il a vite fwait noer. Et c’ esteut ene nute sins lune, avou des spès nouwaedjes. I fjheut noer come dins on for. Fishmeister, k’ a divnou coronel après, esteut d’ ene famile d’ Alzace k’ aveut-st ebagué al guere di 1870. Et il a djouwé cwite u dobe tot s’ aprotchant des lenes almandes, sol tins k’ les Francès si rtirént. Il estént sol Bôlisse, k’ est ene ôteur et å tchestea.

Adon, il a cmandé l’ bataye e-n almand. Ça fwait k’ les Almands s’ ont touwé eter zels. I s’ ont etertouwé, djans. Et m’ grand-pere m’ a todi raconté k’ i gn aveut etur 3000 et 5000 moirts. Mi grand-pere dijheut k’ i ramasséve les botons d’ capote al schoupe et al berwete.

Et tot ça n’ a djamåy sitî scrît.

Dm. - Pocwè ?

L.C. - Paski les Francès n’ ont waire yeu d’ pietes, ene dijhinme a pô près. Et les Almands, zels, estént télmint honteus di leu bolete, k’ il ont-st etaessî leus cadåves e deus plaeces (å Molén, e-n aland viè les Rives), ey e l’ måjhon ciddé, djusse dilé l’ tchamp d’ bataye.

Dm. - C’ est l’ veur k’ il avént ddja des fors po broûler les moirts.

L.C. - Åy ! Il avént des rayixhoes ambulants. Mins ces-la, i ls ont putoit eployî al bataye di Bive. Ciddé, i ls ont eteré.

Dm. - Mins les istoryins n’ sont nén d’ acoird avou l’ bilan d’ 3000 a 5000 moirts.

L.C. - Come di djusse, pask’ i gn a pont d’ prouve sicrîte ki pôreut acertiner ci nombe di moirts la. Les Almands estént bén trop penåds po scrire çoula, et les Francès, zels, i n’ ont nén batayî. I s’ ont rsaetchî. I n’ plént nén conter les moirts almands, pusk’ i n’ estént pus la.

On a tolminme on temonaedje d’ on sôdård almand k’ esteut on grand pondeu almand, di Bone, ki scrijheut a s’ feme. « C’ ere ene mangonreye djamåy pareye. Dj’ esteu e l’ infier » dijheut i dins s’ lete.

Et on a co deus ôtes temonaedjes almands.

Dm. - Il aveut sorviké, lu ?

L.C. - Lu, i nd aveut rschapé, mins il a stî touwé dins les batayes del Måle kékes djoûs pus tård.

Rivindjince

Dm. - Les Almands dvént esse mwais d’ awè yeu ostant d’ touwés. Cwè çk’ il ont fwait ?

L.C. - I s’ ont rindou conte di leu biestreye a l’ aireur do djoû. Il ont prins ene vintinne d’ ostaedjes. I ls ont moenné dins ene gregne a Graide, et il ont bouté l’ feu å viyaedje. I n’ a dmoré ki kékes måjhons å coulo d’ la-hôt, ki c’ esteut les pus pôves des djins did ci, et on coulot metou foû do tchamp d’ bataye. Fåt dire ki c’ esteut nén des måjhons vormint e deur, ca c’ esteut co des meurs di stramé et d’ fexhaedje ki prindént feu åjheymint. Et i ls ont broûlé ossu po s’ loumer, ca i fjheut co noer, et il avént peu k’ i gn åye co des Francès avår la.

Note Wikisourd

Li responda da Lucien Collin a stî moenné li 1î d’ awousse 2020