L’ajent Mwasse/XXX

Èn årtike di Wikisource.
XXX. Paurtadje

XXX
Paurtadje

Après-awè pièrdu au casino d’ Nameur, li pougnîye di biyèts qu’il aveût poûjî dins l’ cassète, Primo s’aveût co stî èmacraler dins on bouch’nis’ djusqu’à totes lès-eûres.

Aviè chîj eûres au matén, il a r’prins s’-t-auto avou on mau d’ tièsse di tos lès diâles. I ravikeûve dins tièsse li film dès daîrins djoûs : li cwarp da Fabiène rètassî dins s’ lét, l’ paupau qui tchûle si tièsse yinte lès baraus di s’ bêrce, li gâz qui mougne tot.

Ayîr agneût dins audjoûrdu. Audjoûrdu agnereût dins d’mwin. No Future.

Combin d’ timps m’ faurè-t-i po qui m’ tièsse si vûde. Dès djoûs ? Dès samin.nes ? Dès mwès ? Si drogue, i lî faleût s’ drogue : li cafougnadje dès biyèts, li v’loûrs dès zérôs.

Il a toûrné l’ clé, poussî l’uch, drovu l’ lumîre. L’impossube… Pad’vant sès-ouys… I souweût à gote. Silvin èsteût achîd’ dins s’ fastrou, sès mwins su lès-aspouywès, sès djambes aflachîyes au laudjes, rilachîyes. Vicant. Si r’gârd lanceût dès mwaîs sôrts. Dès gotes courin’ su sès massales. Il a findu sès lèpes po dîre :

« Salouté, m’ soçon… »

Sins-awè yeû l’ timps d’ comprinde, Primo a stî tchèssî, stauré, au mitan dèl place d’on côp pîd bin mètu.

« Ni boudje pus, bwârgnasse ! Binv’nûwe è l’infiêr !

On sclat d’ rîre di fô ; Silvin ratcheût tot s’ keûr foû.

Primo s’a rastampé, I s’a racwètî dins one cwane.

« Qui èstoz ? »

Li touweû a drovu lès stores, rabatu l’ clitchèt. Il aveût dès wants, one pèléye maquète. Primo a sondjî : pont d’ trace. I nos va touwer tos lès deûs. I r’purdreût s’-t-auto, catchîye avaurlà, pèter èvôye. On nè l’ ritrovreût jamaîs. C’èst l’ diâle tot ç’ qu’on pout fé avou deûs miyons d’eûros ! Dj’âreû d’vu fé l’ min.me.

« Ti t’as faît ratinde, in, laîde aragne ! Rawaîte ti soçon come il è-st-arindjî. Ti n’ pièds rén à ratinde. Tè l’as bin catchî l’ cassète. Mins asteûre, t’as deûs sègondes po m’ dîre èwou qu’èle si trove !

L’indjoleû a toûrné s’ tièsse dissu Silvin. Il aveût tot comprins : lès drogues, li monocsîde di cârbone… Mins comint î aveût-i sorviké ?

Où adon, c’èsteût l’ touweû, qu’aveût arivé, tot coût, après qu’ dj’ènn’èvôye. I l’aveût dispièrté, l’ fwârcî po qu’i vôyenuche su l’ tèri, distèrer l’ cassète, èt trover lès vîyès gazètes. Fabiène Peloso èt s’ crapôde, avin’-t-èle sorviké èto ? Probâde qui non !

Asteûre li nasse si r’ssèreût, li magot tchandjeût d’ potche di song.

Li, Primo Litalo sèreût mwârt astok di deûs miyons d’eûros ! I sinteût qu’ Silvin aveût ausse di lî prèsser sès-ouchas djusqu’al mwèle.

« Dj’a-st-oyu l’ pèrmission d’ passer on p’tit momint avou twè. » a-t-i dit Silvin. « Mins n’ t’è faîs nén, ci sèrè coût ! »

Primo s’a toûrné d’ssu l’ôte : « C’èst ça vosse plan : i m’ touwe, èt vos l’ touwoz après, come si nos n’ârin’ nin soyu nos-ètinde po l’ paurtadje. Nos… Nos p’lans paurtadjî nos deûs, mitan-mitan. »

« C’èst ça, sère ti gueûye, èt dispêtche tu ! »

« Vos nè l’ troveroz jamaîs ! Touwoz m’, èt vos n’âroz rén ! » Nos p’lans nos-arindjî mitan-mitan… »

« Si dj’a striyî Dècrampes, ci n’èst nin po paurtadjî avou deûs-ènocints quatôze. »

Il a lancî on côp d’ savate bin mètouwe yinte lès djambes da Primo. Silvin clatcheûve dins sès mwins.

« Ti soçon m’a djintimint raconté èwou qu’ tès parints lodjenut. I parètreût qu’on pôreut aujîymint passer pa padrî, prinde li clé pa’dzo on pot d’ fleûr po-z-î moussî. Nos pourin’ aler squ’à là divant qu’i faîye djoû ! »

Silvin : « Ti n’ m’è vous nén, in frérot ? Faleût bin qui dj’ martchote ti mwârt. Mi, dji so près’ à d’naler r’trover m’ famile, mès deûs pièles qui t’as touwé. I m’ va d’ner one drogue po n’ nin sofri. Ti sés bin qwè, in, twè, po lès drogues. Mins por twè, c’èst mi qui t’ frès sofri… T’as tot pièrdu, frérot ! Ti pous touwer totes lès-arondes, ti n’èspêtcherès nin l’ bon timps d’ riv’nu…

« Dji… n’ voleûve… nin tot ça. Dji n’a jamaîs… volu fé … dè mau à pèrson.ne… »

« Alez, rastampe tu, èt min.ne nos al cassète.»

« I nos faut moussî foû pa padrî, dins l’ trau à tchèrbon. »

« Nos-î avans d’dja waîtî.

« Èt dins l’ vî batch plin d’ gayètes. »

« I n’a nin place assez por one cassète vélà d’dins. Ti nos prins po dès bièsses. »

« On cassète, non.na, mins dès biyèts, tant qui t’ vous. Vos n’ vos-avoz minme nin d’mandé poqwè qu’ dj’aveû dès gayètes adon qui dj’ n’a pont di s’tûve. »

« Bake li batch ! »

Lès gayètes sipaurdoûwes, lès biyèts ont sû… Li fwârceû a r’ssatchî one grand nwêr satch foû di s’ potche. To lignant lès deus-omes avou l’ canon di s’ rèvolvêr, i lès-a oblidjîs à s’achîre al têre èt l’ rimplî.

« On djèsse di d’ triviès èt dji tîre. »

Primo, s’ sinteût d’naler. Trwè djoûs d’vant, i doneût l’ Noyé à sès parints, i cacheût après d’ l’ovradje. One djin come one ôte, nin mèyeû, nin pîre. Audjoûrdu, i compteût lès mwârts, on d’mé-sot l’aleût mèsbrijî à mwârt, èt on fwârceû l’ ligneûve avou s’ rèvolvêr. Drole di tchôkemwârt !

Il a stindu s’ mwin po ramasser lès dêrèns biyèts. Li coutia èsteût co là. I s’a r’toûrné d’on lan, lancî l’ lame. Èlle a trivièrsé l’ place, djondu l’ fwârceû…, costé do mantche… manqué !

« Fis d’ bizaudes !… »

Il a ramassé l’ coutia, qu’a r’triviêrsé l’ place. Primo a yeû l’ garguète cotâyîye pa l’ lame… I s’a cotapé : trop taurd, li song picheût à djèt…

I-gn-a co yeû on côp d’ tonwêre. Li tièsse da Silvin a bloncî su si spale. Il aveût r’trové sès mon-keûrs…

Li fwârceû a mètu s’ rèvolvêr dins l’ drwète mwins da Silvin. I-n-a nin yeû à s’ trècasser, li sin.ne èsteût di sqwêre…

Asteûre, rôler paujêre, ramasser totes mès-afaîres al maujone, ripasser qwêre mi novèle lumerote, l’aler r’mète èt pèter èvôye li pus lon possube èri di d’ci…