L’ajent Mwasse/XVII

Èn årtike di Wikisource.
XVII. Chîje di Noyé amon lès Litalo

XVII
Chîje di Noyé amon lès Litalo

Primo Litalo ni d’moreûve nin lon èri d’ sès parints. Zèls, lès-Italo, il avin’ trové à s’ lodjî dins one maujo dès mines, rouwale do coron à Marchiène. One maujone fine parèye come dès djèrmales, tortotes lès minmes, alignîyes su dès nwêrès vôyes sins fén qui s’achèvin’ sur on cu d’ satch. I s’ tchaufin’ co au tchèrbon èt bwêre leû minèstrôné divant d’ chîjeler. Dins dîj ans, on n’ causereût pus d’ zèls, ouyeûs, vîs porions, qu’âront ralé po d’ bon d’zo têre, ritrover leû souweû, racoûtî d’ tote leû vicaîrîye.

Tchèrdjî à bale avou dès paquèts d’ bistokes, Primo a r’monté l’ pî-sinte di cayasses po-z-abroker adlé sès parints sins bouchî à l’ uch di d’vant. Dès meûbes, nin d’pus qu’i faut, sins tralala. Véci one lampe Davy, vélà on nwêr casse di cû, dès rèliques di mineûs. Au d’zeû dèl drèsswè, on rôlé tapis d’ cautes èt dès keûves. Li mine aveût tant faît d’ dègats qu’èle continoûwereût à èpwèsoner, dès-anéyes d’astok, li vikadje dès djins.

« Lès bounès-abitudes sont-st-èdauméyes, à ç’ qui dj’ veû ! » a-t-i criyî tot tapant lès bistokes aus pîds dèl sapin d’ plastik. 

« T’ès co taurdu, Gayète ! » a-t-èle rèspondu s’ man tot lî stritchant one flûte d’Asti-Spoumante dins sès mwins : « Vosse pa èt vosse frére yèrtchîyenut dins l’ bèle place. Li guêre èst d’dja à sawè l’ quénk dès deûs qui dîrè l’ pus grosse minte su li Sporting ou su l’Olimpic. Mins… qu’avoz là, à vosse front ? »

« Li cwane d’on’ uch, rén d’ grâve. Ôlà ; Sei bella… mama, èle vos va come on want, vosse novia fourô ! »

« Vosse pa à grognî quand i m’a vèyu avou. C’èst l’ seûle bistoke qui dji m’ pèrmè d’ssu l’anéye, èt il a co falu qu’i mè l’ riprotche. Quéne pîce, ê ç’tila ! Rotoz adlé zèls ! Mi, dj’a co à fé ! »

Primo aveût r’çû dins sès-èritances li grande toûrnûre èt lès pas d’ danse di s’ man. Si frére Sècundo èsteût pus ramassé come si pa : dès-ouchas, coûts èt spès, dès spales di luteû d’ fwêre èt dès mwins d’ bocseû. Si binète di vî djon.ne ome èsteut grumîye di poquètes.

« Èt co todi dins lès pronostics ? »

« Béné qui si ! » a-t-i dit l’ pa : « vinoz v’s-achîre adlé nos ! Nos lès frans ènsième. » I n’aveût jamaîs soyu piède si-y-acsint italyin, èt i macheûve todi dins s’ walon, dès mots dèl payis d’ sès parints.

« Vos pièrdoz vosse timps à djouwer aus pronostic’. I-gn-a dès cias qui djouwenut tote leû vicaîrîye, qui n’ gangneront jamaîs on’ eûro, èt c’èst l’ ci qui djoûwe on côp par azârd qui lève li pot. Dji vos l’ rèpète, vos-âvoz bau cachi après l’ chance, vos n’âroz rén, mins si c’èst lèye qui vos trove, vos v’s-è mètroz plin vos potches. »

« Tins, v’la Gayète qu’a-st-atrapé one flébite di cèrvia, v’la qu’i filosofîye. Ti cârbûres al drogue èt nos-ôtes aus pronostic’ ! Cause one miète di t’ mèstî. As’  trové ? Ti caches ? »

« Rén, m’ frérot. I faît sètch tot costé. Ça r’chone à one aîre di faude, i n’ dimore pus qu’ dès crénces. T’as byin one mwaîje tièsse, Sècundo, t’as yeû one deure djoûrnéye ? »

« Oyi, one drole di pasquéye ! »

Primo s’a findu d’one laudje lampéye di Spumante. One laîde bole rimonteûve di s’ pârfond, i véyeûve on cadâve qui floteût dins s’ cèrvia.

« Qwè por one afaîre ? »

« On-a r’trové one crapôde sitron.néye. Dji n’a nin ausse d’ènnè causer asteûre, ça tribole co à mwârt dins m’ tièsse. »

« Nin fwârt jojo per oune notte di Noyé ! » s’a-t-i faît mau l’ pa, tot r’purdant s’ toubac’ à rôler. « Sièv’ nos one pitite Grappa, Sècundo. »

Primo s’a soladjî d’on « ouf ! » di binaujeté. One afaîre di crapôde touwéye ? Ça n’aveût rén à veûy avou s’ pasquéye da lî. Il a r’ssatchî on gros boulon foû di s’ potche d’en d’dins qu’il a tchoukî yinte lès dints di s’ pa :

« Lèyoz tchaîr vosse brûle-peûmon, Pa, tènoz, sayîz m’ ça ! Vos m’è dîroz dès novèles. È v’la onk por twè èto, Sècundo. »

« Bèle bièsse ! On s’agrance di viker pus rade avou ça al bètchète di sès lèpes ! » a-t-i dit l’ pa. Il a grèté one brocale po-z-alumer s’ boulon.

« Èwou as’ trové dès parèys sicayons d’ tchèyêre, dès « Spartagaz » qui vègnenut d’ Cuba ! Ti t’as findu on laîd côp, »

« On soçon qui rabrokeût d’ vélà, qui m’ènn’a rapwârté one pougnîye… »

One nûléye du fumêre èpufkineût l’ place. Lès vèrkins dègnetin’. Dès trin.néyes di gotes machurin’ lès costés dès vêres.

Li pa s’a astampé : li tièsse lèvéye, li minton stindu, li cigâre clawé dins s’ bètch èt li p’tit dwègt è l’aîr :

« I n’ faut vraîmint rén po r’choner à on pingwin.  Si mès filiyîs volenut béné mi chûre, nos alans potere magnî on bokèt »

Sès mots machîs d’ walon èt d’italyin s’ont pièrdu dins lès sclats d’ rîre…

On côp lès platès mosses èt l’ fwète di canârd dins leû stoumac’, il ont sondjî à drovu lès bistokes. Li gote aveût èdaumé s’-t-ovradje : mète li feu dins lès cwârps, èt ècramyî lès tièsses. Primo èt Sècundo s’ wachotin’ au mitan dèl place, su l’aîr dès tchansons d’ mineû qui l’ pa brèyeûve au pus fwârt. Tot ça d’zo lès-ècomèlés-ouys dèl man. Èlle a r’ssèré l’ posse po fé bachî lès brèyadjes dès-omes, po-z-apicî deûs èvelopes au pîd dèl sapin :

« Tènoz, chake li vosse ! Avou vosse pa, nos n’ savans pus qwè vos payî, adon vola one miète di caurs, vos-è froz ç’ qui vos vouroz. Bon Noyé, mès-èfants ! »

Èle lès-a sèré tot lès deûs su si stoumac’.

« Deûs cints céquante eûros chake. I n’ faleût nén, man. Vos-avoz d’dja tant faît por nos ; lès studes, lès sacrifiadjes èt co tot l’ rèsse. Dji sé bin ci qu’ cès caurs là r’prusintenut… »

« Taîje tu ! » qu’il a dit l’ pa : « Rimèt lès rademint dins t’ potche divant qui dj’ n’auye dès r’grèts èt t’ lès r’prinde. Dji n’ so quéquefîye qu’on pôve pensionè, mins mès-èfants ont todi yeû d’ l’amougnî. Nos-èstans fiérs di vos. Nos-avans skèpyî dèl minme vwin.ne di tchèrbon… »

« Dji m’ ragrance di vos polu rinde tot ça on djoû. » qu’il a soflé, tot mouwé, l’ djon.ne oficier d’ police. « Tot ratindant, vola por vos. Èt on paquèt por twè, Primo. »

« Â ! on djeû vidéyo. » Tant qu’il î èsteût, i s’a bachî po ramasser lès bwèsses sitauréyes pa d’zo l’ sapin… « Ci n’èst nin grand tchôse po ç’-t-anéye ci. Mès féns d’ mwès n’ sont nin aujîyes po l’ momint. Dji m’ ratraperè l’anéye qui vént. »

Dès biyèts plin sès potches, il aveût lonmint balziné po payî on voyadje à batia d’ quénze djoûs à sès parints. Mins, ça s’âreût soyu, lès linwes ârin’ siti dislachîyes : comint qu’on fi au chômadje poleût payî one si bèle bistoke à sès parints ?

I s’aveût rabatu sur one bwèsse di cigâres po s’pa, dès pindants po s’ man, on novia GSM po s’ frére. Li tot po deûs cints eûros, li pris qui faleût mète po n’ si nin vinde.

« Asteûre, bèvans on vêre à nosse bouneûr èt à nosse santé ! »

Quatre eûres pu taurd, al piquète do djoû, l’ vî ome ronfleût dès pwèdromes divant l’ tévé, macsôdé pa lès pèkèts.

Sècundo s’ aveût lèyî clouper su l’ tauve divant l’ vêre di trop. Ci qui lî d’mèreût co d’ niêrs capâbes dè l’ ténre dispièrté, lî fieûve machurer l’ blanke mape d’on dèssén al maniére da Djozé Titorval avou s’ bic’.

Primo danseût, tot seû au mitan dèl place. Lès p’tits blancs qu’il aveût ètassî lî d’nin’ l’idéye qu’il èsteût fén près’ po min.ner l’ grande vicaîrîye qu’i v’leût. Il a aspouyî su l’ fond dèl potche di s’ culote, là èwou qu’ lès drogues po dwârmu qu’il aveût stî qwêre amon l’apoticaîre, ratindin’ po sièrvu sès viséyes.

Il a volu apicî l’ vêre qu’èsteût pa d’vant s’ frére.

Il a manqué di r’nauder tot s’ soper quand il a vèyu lès dèsséns qui Sècundo machureût su l’ blanke mape : dès chonances d’èyoliènes, dès lampes, one cayute, on’ ome sitauré pa d’vant one auto.

One montéye di tchaleûr èl purdeût.

Il a choyu s’ frére pas sès spales.

« Èwou as’ vèyu ça ? C’èst qwè ça por on dèssén ? »

Sècundo a r’lèvé s’ tièsse, coût d’alin.ne. Lès purnales di sès-ouys richonin’ à deûs lumerotes di camion.

Li man a rabroké dèl cujène mwaîje. Vos dwâmeroz véci tos lès deûs. Poqwè faut-i qu’ ça taudje todi dèl minme maniére. Èlle a r’ssatchî si d’vantrin d’vant d’ènn’aler è mouwant dins sès dints.

Primo à r’choyu s’ frére :

« Rèspond, Bon Diu, C’èst qwè ça ? »

« Risèrvato, risèrvato ! »

« Rèspond, loûrdaud ! »

« C’èst véla ! C’èst véla qui… li p’tite crapôde…s’a faît stron.ner, pace qu’on d’mé-cougnî…, à stauré s’ pa…. è plin.ne nût… èt qu’il a pèté èvôye avou l’ magot… »

Primo tron.neût su sès djambes. I s’a ratrapé al cwane dèl tauve. Sècundo aveût racmincî à machurer come on sot. Li bic’ riv’neût todi al minme place. One flèche bâreût l’ vôye di d’ truviès, di l’auto jusqu’al cayute.

« Il a tot vèyu… Li touweû… a tot vèyu !… Ci n’èst nin l’ police qui va r’trover l’ tchaufeû… Ci sèrè l’ touweû lî minme… ! T’âreûs co bin raîson, mon frére… li chance… i n’a nin moyin qu’èle si brouye… »